@article{Mompó Rovira_2017, title={The Derivatives of the Latin Suffix -ĭtĭa in Catalan}, volume={1}, url={https://beoiberistica.fil.bg.ac.rs/index.php/beoiberistica/article/view/3}, DOI={10.18485/beoiber.2017.1.1.2}, abstractNote={<p>En aquest article hem estudiat l’evolució doble, a -<em>ea</em> i -<em>esa</em>, del sufix llatí -ĭtĭa en català (pauperĭtĭa > <em>pobrea</em>, <em>pobresa</em>), prenent en consideració l’estat medieval de la llengua, la distribució dialectal de cada terminació i les possibles raons que propiciaren l’hegemonia de cadascuna d’elles. Per a conéixer l’estat real d’aquestes dues terminacions en català antic i la seua evolució n’hem analitzat el comportament en un elenc de 23 obres, a fi i efecte d’establir el nombre d’ocurrències de cada terminació, la seua predominança segons la zona dialectal on s’ubiquen els títols analitzats i les preferències, si n’hi ha, de determinats lexemes per una o altra terminació. Els resultats són que totes dues terminacions eren corrents i antigues en català medieval, que no n’hi ha una que anticipe l’altra, i que sí que es detecten preferències territorials (més puixança del sufix -<em>esa</em> com més al nord, i predomini de -<em>ea</em> al sud de l’àrea lingüística catalana). A tall de conclusió, hem proposat un factor fonètic (el vocalisme, en concret les realitzacions de <em>a</em> i <em>e</em>) com a possible element decisiu en l’assentament d’un o l’altre sufix, a més de l’influx de l’adstrat occità com a incentiu del sufix -<em>esa</em>.</p><strong>Paraules clau:</strong> Sufixos catalans -<em>ea</em> i -<em>esa</em>, distribució dialectal i literària antiga de sufixos catalans, predomini modern de sufixos catalans, vocalisme àton català, -<em>s</em>- antihiàtica, adstrat occità.}, number={1}, journal={BEOIBERÍSTICA - Revista de Estudios Ibéricos, Latinoamericanos y Comparativos (ISSN: 2560-4163 Online)}, author={Mompó Rovira, Joaquim Juan}, year={2017}, month={may}, pages={27–42} }