The Derivatives of the Latin Suffix -ĭtĭa in Catalan

Authors

  • Joaquim Juan Mompó Rovira Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana

DOI:

https://doi.org/10.18485/beoiber.2017.1.1.2

Abstract

The article studies the double evolution, to -ea and -esa, from the Latin suffix -ĭtĭa in Catalan (pauperĭtĭa > pobrea, pobresa), taking into account the state of the medieval language, dialectal distribution of each ending and possible reasons that cause the hegemony of each one. In order to know the actual state of these two morphemes in Old Catalan and its evolution we have analyzed its behavior on a corpus of 23 works, in order to establish the number of occurrences of each suffix, its predominance depending on the dialectal area which houses the titles analyzed and preferences, if any, of certain lexemes for either ending. The results are that both endings were common and ancient in medieval Catalan, that there is not one which takes occurs earlier than the other, and that it is possible to detect territorial preferences (higher frequency of the suffix -esa further north and predominantly -ea of the south of the Catalan linguistic area). In conclusion, we have proposed a phonetic factor (the vowel system, in particular realizations of a and e) as a possible key element in the establishment of one or another suffix, as well as the influence of the Occitan adstratum as an incentive of the -esa suffix.Key words: Catalan suffixes -ea, -esa, literary and dialectal old distribution of Catalan suffixes, modern predominance of Catalan suffixes, unstressed Catalan vowels, -s- eliminating hiatus, Occitan adstratum.

References

Badia i Margarit, Antoni Maria. Les Regles de esquivar vocables i “la qüestió de la llengua”. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999. Imprès.
Colón, Germà. «Observacions al Diccionari de la rima». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 34 (1958): 290‒305. Imprès.
—. Les Regles d’esquivar vocables. Autoria i entorn lingüístic. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2001. Imprès.
—. De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingüístic a les lletres catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003. Imprès.
Coromines, Joan (ed.). «Les homilies d’Organyà. Edició crítica millorada i anotada». Entre dos llenguatges, vol. I. Barcelona: Curial, 1976. Imprès.
—. Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club Editor, 1983. Imprès.
DCVB = Alcover, Antoni i Moll, Francesc de Borja. Diccionari Català-Valencià-Balear, vols. I‒X. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1993. Imprès.
DNV = Diccionari normatiu valencià. Web. 14 gen. 2017.
Giner i Marco, Josep. Obra filològica completa (1931‒1991). Paiporta: Denes, 1998. Imprès.
Gulsoy, Joseph. Estudis de gramàtica històrica. València / Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993. Imprès.
Juan-Mompó, Joaquim. L’obra editada del canonge Teodor Tomàs (València 1677‒1748). Estudi lingüístic i edició. València: Universitat de València (CD-ROM. ISBN: 978-84-370-6798-8), 2007. Imprès.
Rafanell, August i Valsalobre, Pep (2000): «“Català” i “valencià” al primer Cinccents. A propòsit de dues edicions de l’Espill de la vida religiosa». Caplletra, 27 (2000): 137‒165. Imprès.
Sanchis Guarner, Manuel. Gramàtica valenciana. València: Editorial Torre, 1950. Imprès.
Schmid, Beatrice. Les «traduccions valencianes» del Blanquerna (València 1521) i de la Scala Dei (Barcelona 1523). Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988. Imprès.
Veny, Joan. Escriptura i oralitat a Mallorca. Mallorca: Editorial Moll, 2003. Imprès.

Published

2017-05-17

How to Cite

Mompó Rovira, J. J. “The Derivatives of the Latin Suffix -ĭtĭa in Catalan”. BEOIBERÍSTICA - Journal of Iberian, Latin American and Comparative Studies (ISSN: 2560-4163 Online), vol. 1, no. 1, May 2017, pp. 27-42, doi:10.18485/beoiber.2017.1.1.2.

Issue

Section

LINGUISTICS